On som?

Sant Aniol de Finestres està situat a l’extrem sud de la Garrotxa, termenejant amb les comarques del Gironès i la Selva. El municipi té una extensió de 48 km2, dels quals gairebé tres quartes parts són de domini forestal, i està encerclat per diverses serralades. Té una població de poc més de 350 habitants.

Com arribar

Per la carretera GI-531 de Girona a la Les Planes d’Hostoles, que enllaça amb la GI-530 que va directament a Sant Aniol de Finestres passant per les Encies. També s’hi arriba per la GI-532 que ve de Sant Martí de Llémena.

El mapa

Fires i festes

1 de maig:
Festa major de Sant Aniol.

7 de juny:
Aplec de Santa Maria de Finestres.

Última setmana de juliol o primera d’agost:
Festa major de Sant Esteve de Llémena.

Darrer diumenge d’agost:
Aplec de la Barroca.

El Municipi

Sant Aniol de Finestres està accidentat al nord pels cims més alts de la Serra de Finestres: el Puig de Finestres, el turó del Faig Rodó i Puigsallança. A l’oest destaca la Serra de Medes coronada per la Tremoleda i el volcà Puig Rodó i al nord-oest hi ha el serrat de Sant Jordi, amb el volcà i el coll de Fontpobra, el volcà de Can Tià i el coll de Can Barranc. Això fa que el sector nord del terme estigui inclòs en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

El terme municipal inclou el nucli de Sant Aniol, que dóna nom al municipi i n’és la seu històrica, la Barroca, un extens altiplà molt poc habitat, i Sant Esteve de Llémena, que actualment és el nucli més poblat i actiu i s’ha convertit en la seu administrativa del terme.

Veure Imatges

Història

La referència més antiga és del 906, en què apareix ja el castell de Finestres. De fet, sembla que el poble deu la seva existència al terme castral que donava suport al castell. Pocs anys després, concretament el 922, també apareix esmentada l’església de Sant Aniol.

De mica en mica el terme del castell es va anar eixamplant i se sap que el 1323 incloïa les parròquies de Sant Aniol, Santa Maria, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobre-roca, Santa Maria de Santa Pau i les Medes.

La seva situació estratègica, enmig de muntanyes, van convertir aquest territori en escenari important de destacats conflictes bèl·lics, com la revolta popular de les guerres remences del segle XV. El líder remença Francesc Verntallat va ocupar el castell el 1464 i el va convertir en un important centre d’operacions. Precisament, l’any 1471 Verntallat es va fer amb la ciutat de Girona, gràcies al suport vital que va rebre de la zona de Finestres. Dos anys després, el 1473, el castell va ser lliurat a la família dels senyors de Santa Pau, que en tenien els drets des del segle XI.

El 1698 les antigues parròquies i pobles del terme del Castell de Finestres formaven part, encara, de la baronia de Santa Pau, i el terme va començar un creixement poblacional que va assolir el seu nivell màxim el 1.860 arribant als 1.263 habitants. A partir d’aquí, però, va començar una progressiva pèrdua de població que va arribar al seu punt culminant a finals de la dècada dels 90 del segle XX, amb 251 habitants.

Igual com havia passat en les guerres remences, la serra de Finestres va ser una de les protagonistes de la tercera guerra carlina de finals de segle XIX. Els carlins es trobaven segurs en aquest espai geogràfic abrupte pel coneixement que tenien del territori, la dificultat que suposava pels enemics i també pel suport de la població local a la seva causa. Precisament va ser a l’ermita de Santa Maria de Finestres on l’Infant Alfons Carles va nomenar el general Francesc Savalls cap suprem de l’exèrcit carlí a Catalunya.